dimecres, 9 de març del 2011

Inteligència dels pops


Vídeo molt interessant sobre la intel·ligència dels pops.
El pop com bé sabeu és un mol·lusc cefalòpode que té 8 braços o tentacles i que fa entre 40 i 60 cm, tot i que hi a exemplars més grans. És de color grisós o marronós, però canvia de color per passar desapercebut sobre el fons marí. Els tentacles tenen dues fileres de ventoses. El cap és gran en el que sobresurten els ulls. Té un sifó per respirar. La boca té forma de bec.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Tintorera

Nom comú:  Tintorera, tauró blau.
Nom científic: Prionace glauca.
Família: Carcharhinidae.
Subfamília: Prionace.

La tintorera té el cos bastant allargat i fusiforme. Té el musell el té força comprimit i estretament en forma de con. La primera aleta dorsal està situada a la meitat del cos; la segona dorsal i l’anal són petites. Les aletes pectorals les té estretes, llargues i una mica falciformes. Presenta deu fenedures branquials, les dues últimes per sobre de les pectorals. El seu color és d’un blau intens, la punta de les aletes fosca i la panxa blanca, es torna d’un color gris un cop morta. Arriba als 3,83 m de longitud. El mascle es torna adult quan arriba entre els 1,83 i 2,82 m. La femella madura quan fa entre 1,73 i 2,21 m.
És una espècie que ocupa tant la superfície de mar endins com les zones costaneres.
Conviu sol o en grups per les aigües fredes, entre els 7º i els 17º C, tot i que tolera els 22º o més. Presenta costums nocturns.
És un migrador bastant actiu. Els individus de la població es divideix per edats i sexes.
S’alimenta principalment de petites preses que captura tant a la zona pelàgica com al fons del mar. Menja peixos pelàgics i demersals, cefalòpodes (majoritàriament calamars) i alguns crustacis. També s’alimenta de carronya i de deixalles.
És vivípar placentari. A finals de la primavera o a principis d’estiu la femella segons la mida i la regió que habiti, té una ventrada variable, entre 4 i 135 cries que fan de 35 a 45 cm de longitud total. El període de gestació es de 9 a 12 mesos. La femella pot retenir l’esperma un any per l’altre.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Tauró Nodrissa

Nom comú: Tauró Nodrissa.
Nom científic: Ginglymostoma cirratum.
Família: Ginglymostomatidae.
Subfamília: Ginglymostoma.
El tauró nodrissa és membre d'un dels ordres més diversos dels taurons. Aquests peixos, coneguts àmpliament com taurons catifa, pertanyen a un grup que és espectacularment variat: alguns, com ara el wobbegong té de fet una aparença plana i semblant a una catifa, mentre que altres tenen una forma més semblant a la típica que es coneix del tauró. Els seus parents més propers inclouen alguns dels taurons més petits coneguts, així com el més gran de tots: el tauró balena.
Els taurons nodrissa són principalment criatures nocturnes i normalment descansen en el fons marí o en coves durant el dia, això fa que s'alimentin activament durant la nit. De manera poc comú, poden fer servir les seves fortes aletes pectorals per aprofundir-se al fons del mar, així com per nedar de la manera tradicional.
Mida màxima: uns 3 m / 110 kg.
Localització: Àrees tropicals i subtropicals als afores de les costes americanes i africanes dels oceans Atlàntic i Pacífic, encara que ocasionalment han estat vistos en altres llocs. Són molt comuns en el Carib.
Dieta: Peixos, incloent rajades, així com crustacis i mol·luscs.
Reproducció: ovovípars, quan una femella dóna a llum sol haver-hi entre 20 i 40 cries.

dilluns, 31 de gener del 2011

Sailfin Molly


Nom comú: Sailfin Molly.
Nom científic:Poecilia latipinna.
Família: Poeciliidae.
Subfamília: Poecilia.

Els Sailfin Molly  són més comunament observats a les aigües superficials poc profundes d’un llac,de terres baixes dels rierols, als estanys,  als pantans, als estuaris i fins i tot efímers cossos d'aigua com ara cunetes.
El Sailfin Molly  va ser descrit originalment el 1821 com latipinna   Mollienesia pel naturalista Charles  Alexandre  Lesueur.
El cos del Sailfin  Molly és essencialment rectangular. El cap és petit i dorsalment aplanat,amb el cap amunt i una boca petita. El peduncle cabal és ample i l’aleta cabalés gran, arrodonida i, de vegades amb punta de color negre. Les aletes  pèlviques s'originen en un punt anterior a la aleta dorsal.
L'esperança de vida natural dels Sailfin Molly, és curta, sobretot en el cas dels mascles, que podenviure menys d'un any després d'arribar a la maduresa sexual. Depenent del medi  ambient i les condicions pot arribar a  la maduresa sexual en menys d'un any. Els Sailfin Molly són peixos petits. A  unany d'edat els mascles generalment varien en grandària des de 15 fins 51 mm,mentre que les femelles madures tendeixen a ser aproximadament 19-53 mm de  longitud. La mida dels mascles adults està directament correlacionada amb ladensitat de població. Com més gran sigui la població, menor és la mida mitjanadels mascles. La grandària màxima registrada d’aquesta espècie és de 150 mm.
El cos és generalment de color de llum grisa, tot i que a la  reproducció els mascles poden ser de color blau verdós. Al llarg dels costats,al cap, i a l’aleta dorsal s’originen diverses files de taques. Sovint aquestes  taques es barregen formant ratlles juntes.
S'alimenten principalment d’algues i altres aliments  vegetals, encara que consumeixen diversos  aquàtics invertebrats com ara les larves dels mosquits.
La fecundació és interna i s'aconsegueix per mitjà d’ elements  de l’aleta altament modificats dins l’aleta anal dels mascles que formen una  estructura coneguda com el gonopodio.  El Sailfin Molly pot produir de  10-140 cries, depenent de la maduresa i la mida, i les femelles poden emmagatzemaresperma molt de temps després de la desaparició dels seus companys de vida relativament curta. El termini de gestació d'aquesta espècie és  d'aproximadament 3-4 setmanes, depenent de la temperatura, i una sola femella  pot donar a llum en múltiples ocasions durant tot l'any. Encara que la  proporció de sexes de les cries estan en equilibri, les poblacions d'adults  tendeixen a ser majoritàriament femelles i els mascles semblen patir majors  taxes de mortalitat a causa d'una major susceptibilitat als depredadors i lesmalalties com a conseqüència dels seus colors brillants i una vida dedicada ala cria frenètica. No es mostra cap tipus de cura parental en aquesta espècie.